Juraria que m’estic desfent. No paren de caure gotes dels meus ulls i se m’humitegen els braços i la cara. Al meu voltant tot és roig, però un roig tirant a fosc. Un roig d’aquells que s’acosten a la sang, però no hi toquen ben bé. Avui és un d’aquells dies que els recordes com si no haguessin passat i, per tant, no els recordes. Simplement pel fet de que tinguis la sensació de que et desfàs sencera i que tots els records que et passen pel cap són aquells que recordes sempre, fa que avui sigui un dia com qualsevol altre, d’aquells que no et faria res oblidar. Però saps que hi ha alguna cosa que no et farà oblidar el dia d’avui. Un cop ets conscient de que avui ha estat un dia com qualsevol altre, t’obligues a tu mateix a recordar aquest dia per sempre més. Tot i això, em trobo tan neutre avui... El que veig, el que faig, no té importància i de sobte se m’escapen rialles inconscients perquè recordo alguna cosa que em va fer somriure en un moment concret.
Juraria que m’estic desfent, perquè em noto cada vegada més a prop del terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada