.la primera, potser l'última.

Avui faig la meva primera queixa. Bé, la primera queixa directe del blog. En el fons tots els meus escrits descriuen una queixa. En aquest món, no tot és literatura.
Em vull queixar perquè sóc subdelegada. No és que m'entristeixi ser subdelegada, sinó que m'entristeix el fet de no ser delegada. No és pas la meva obsessió ser delegada, només és que em fa pena que sigui delegat el primer de pas. Això és indignant. La queixa va dirigida a la meva classe, que és incapaç de pensar el millor per a la seva representació. Es prenen la votació per la delegació com una broma, de vegades em pregunto si no és tot el que fan que s'ho prenen com una broma.
En fi, no vull que voteu a una persona perquè us fa pena, per donar-li una alegria o perquè us cau bé perquè es passa una classe fent tonteries, bajanades, sorollets inoportuns o altres. Vull que penseu en la feina d'un delegat i que no feu servir aquell díptic que ens donen per fer-hi avions, fer-lo servir de punt de llibre, o perquè la taula no balli. Llegiu-vos-el i reflexioneu.
Gràcies per la subdelegació classe.
Que ho sapigueu, sou deduïbles.