.splash!

Avui a mi m’explota el cap. Algú no para de repetir la paraula estrès des de dins del cervell, cosa que em comença a molestar. No podrien dir algun altra cosa? Papallones, butterfly o schmetterling? Tenen una sonoritat molt més bonica que estrès. I cada vegada que sona la paraula és com si m’apunyalessin el cervell. Em pots dir que t’he fet? Perquè juraria que et tracto prou bé. Bé... Ara que ho penso, últimament t’he estat explotant molt, pobret. Però t’hi hauries d’anar acostumant. Penso explotar-te de mala manera fins que caigui al terra. Si és que això no passa, no pararé de fer coses, no pararé mai de pensar, pensar i pensar. Sé que m’he desconcentrat moltes vegades pensant, però això no és pas motiu per deixar de fer-ho.

Avui he pres una decisió. Algú m’hauria de matar perquè parés de pensar coses que després puc transformar en petites obres literàries. I és que cada cosa que passa pel meu s’hauria d’imprimir. Penso tant i tant. És cert que normalment són coses irrellevants que mai faran servei a ningú, però per mi cada cosa que penso està relacionada amb alguna cosa que segurament farà servei a algú.

Avui a mi m’explota el cap. Splash! Sempre havia volgut fer aquest so.