Fa mig mes en vaig fer 14. No és que tingues ganes de fer-los; bé, em feia il·lusió, però no pas tant com fer els 13. I és que el 14 no em suggereix res. Potser és que ho tenia tan assumit que en feia 14, que no va ser pas cap sorpresa. De fet, feia tant temps que fingia haver-los complert que ja no em venia d'aquí. Crec que en podria haver fet 16, ja posats a fer anys, fes-ne 16 que fa més il·lusió o 15. Si és que tothom s'ho creuria, no sé perquè no els podia haver fet els 15!
I d'aquí a un any menys mig més en faré 15, em passen tan ràpid les setmanes que en tindré 15 i no me n'hauré adonat. I en faràs 18, tu 22, l'altre 11 i una alegria 16.
En fi, tothom anirà fent anys, però jo m'hauré d'esperar. M'hauré d'esperar un any menys mig mes. Tampoc és tant...
A vegades dubto si agafar el rellotge i avançar un any o deixar-ho tot com està. No sé perquè, però sempre em quedo en temps real.
Serà per què tinc ganes de viure tant temps com em permetin?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada