.la petita maria.

La petita Maria ha fugit del seu lloc. La meva Maria, la meva nena petita... Sabia que no tots la tractarien com es mereixia, que ja des de que era un bebè la tractaven amb menyspreu. La meva petita Maria... Però ben aviat tots van saber que existia i que es feia valer. Que era original i divertida, interessant i atractiva, intel•ligent, simpàtica, comprensiva i amable. Sabia que la petita Maria aniria creixent i que ensenyaria als altres qui era ben bé. Que milers de sospirs sonarien quan acabés de passar, que una de les seves mirades s’intentaria pagar amb alts preus. Ella era la meva petita, que tot i no ser meva jo me l’estimava. La Maria llançaria petons que guaririen i deixaria anar paraules que enamorarien. I només em va caldre una setmana per saber que la Maria, la meva petita Maria, seria la noia que sempre havia volgut tenir.
Maria, allà on siguis, voldria que sabessis que continues present, que encara no has aconseguit marxar del tot, que aquella mirada innocent va besar als que t’estimaven. I potser si que estem tots bojos, però la bogeria fa somriure.