Diguéssim que aquesta nit el sol ha sortit per regalar un somriure a les meves amigues. Que avui potser seran una mica més grans que ahir o que avui la mama ovella està carregada de felicitat. Que les meves amigues tenen nova companyia?
Avui potser l'ovella donarà més cops a terra perquè no m'acosti als petitons, ni que sigui per ensenyar-los que m'ha agradat que nasquessin.
Demà potser deixaran de donar voltes sense saber on van i aprendran a aguantar-se drets. I si em veuen deixaran anar un d'aquells dolços "bee", tan fluixets i aguts.
Suposant que se n'adonin del bonic gest que m'han mostrat, tornaran a repetir-lo perquè sabran que em faran més feliç.
I l'any que ve ja no hi seran, però restaran aquí, com un dolç xiuxiueig.
3 comentaris:
Els "beees" de les ovelles sempre poden ser xiuxiuejos mentre siguin bonics per a tu.
Espero que el sol surti també per uns milers de somriures teus. (potser demà el sol no sortirà però qui em diu que no somriuré amb un dels teus textos com ho faig sempre?)
Un petó dama dels xiuxiueigs i intrusa de negre.
mm.. el sol intueixu ke soc jo oi? kom ke regalo somriures.. jajajaj :D
apaaaa xeniaaa, ke me'n vaig a mirar ovelles, que són maquisimes! mmmm:P
És divertit això de comptar ovelles per aquest blog; crec que mai aconseguiré adormir-m'hi perquè hi ha massa coses a entendre!!!
Publica un comentari a l'entrada