dissabte, 18 d’octubre del 2008

.oda a les culxunetes.



He caigut cansada i morta.
He caigut
després de molta estona sense parar.
Perquè ja n’hi havia prou,
perquè ja no calia fer res més.

He caigut feliç i riallera
He caigut
acabant un breu, però bonic, record.
Perquè jo ho volia tot
perquè a mi em calia més.

Mirant el sol,
que a vegades vull menjar-me.
Mirant el cel,
que em dibuixa la innocència.
Mirant el núvol,
que tot i no veure’s hi és.

He caigut perduda i trobada,
He caigut
després d’escoltar una sola melodia.
Perquè m’ho han donat tot
perquè ho he volgut tornar.

He caigut,
veient que jo,
puc tornar a ser petita.