Segurament les sis cordes de la teva guitarra han tocat tantes melodies que ja no recordes quines són. Pot ser que recordis allò que més t'ha agradat i que hagis oblidat els problemes reescrivint solucions. Pot ser que l'acord que et marcava un somriure t'hagi desil•lusionat algunes vegades o que el que et sonava malament t'hagi sorprès mostrant-te que també es mereixia un trosset de la teva partitura. Que cantis la mirada d'aquell dia d'hivern, que cantis els teus somriures o que cantis el somriure que et va semblar sincer, d'aquella persona que era darrere de la rialla que vas provocar. Pot ser que hagis d'omplir molts pentagrames amb les notes que sonen dins del teu cap, només perquè no recordes o potser no t'han ensenyat a omplir els necessaris. Avui em sembla que m'he adonat que Francament Et Llegiré I rellegiré aquelles canÇons que em vas ensenyar.
Segurament, avui t'he trobat a faltar per aquí i simplement per això he decidit que m'havies d'inspirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
FELIÇ :D
xeeeeeex! nomès dir qe em passu x aqi sovint ja qe també em passu sovint pel de la menxa...i res...qe ja magradaria ami saber expressarme daquesta manera...mencanta de vritat..segueix axi! :)
mireia.
qe precios :)
apaa ja estas cumentada dspres de una quinzena d'haverto dit.. niniinini!
muàaaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada