.em vaig enamorar d'en Kurt Kotler.

Gretel era el personatge amb que em sentia identificada. Suposo que el fet de tenir la mateixa edat que ella i de viure en un lloc aïllat del món hi feia molt, però crec que hi havia alguna cosa més. Em vaig enamorar del tinent Kotler i encara no sé perquè. Era un amor d'aquests que no podia evitar. Tot i que la majoria de trets d'en Kurt no m'agradessin tenia alguna cosa que feia que li parés atenció. Sabia que era arrogant i que es portava malament amb els que eren jueus. Tenia una obsessió amb els "oposats"(així és com els anomenava Gretel.) A més a més, feia la guitza a Bruno. I Gretel s'estimava a Bruno. No només Gretel, tot ens l'estimàvem. Era pràcticament impossible no enamorar-te de Bruno. Un amor diferent del que podia sentir pel tinent Kotler. En Kurt era un jove de 19 anys molt atractiu i amb això ens podia enamorar a qualsevol. Tot i ser ros i, per tant, no ser del meu tipus, tenia alguna cosa que el feia especial. Durant el sopar, quan el pare de Gretel i Bruno li deia coses sobre el seu pare, era un dels moments on se'l veia més encantador. Impotent davant del Comandant. Deixant de banda l'enrabiada amb Padel. Gretel era el personatge amb que em sentia identificada. I suposo que això va fer que m'enamorés del tinent Kotler.


Bé, i ara ve el millor. Si no us heu llegit el llibre del noi del pijama de ratlles és impossible que hàgiu entès el text, però és igual. I no malpenseu de mi perquè m'hagi enamorat d'un tinent. Em sap greu, no era la meva intenció.