dijous, 14 d’agost del 2008

.no em busquis on no m'hi trobaràs.

Perquè jo sóc feliç allà on sóc. A un lloc on només es veuen somriures. Aquell lloc que em van ensenyar i que mai voldria deixar. Allà on no existeix la tristesa, on tot el que fas es ben rebut perquè ningú sap menysprear als altres. On la ignorància és compresa perquè ningú ho pot tenir tot. Allà és on no es busquen defectes, només es veuen qualitats. Miro els que m'envolten i m'adono que no els trobaria enlloc més. Per tot això, jo d'aquí no en marxo. I si en marxo, hi torno. Perquè és on hauria de ser. Sóc allà on canten cançons sobre l'herba, allà on la més mínima cosa fa gràcia. Sóc allà i ningú me'n treu. Ja no sé on sóc perquè algú era tan feliç que m'ha fet perdre. Aquí no hi ha floretes ni ocellets de colors, això és més real que qualsevol paradís, però igual de tranquil i acollidor. I ara em quedo aquí. Però si me n'he d'anar me n'aniré. Perquè si algú ve... jo l'esperaré. Perquè jo sóc feliç allà on sóc. I no podrien buscar-me enlloc més.

.doncs tira endavant el teu somni!

segueix els teus pressentiments

equivocat i aixeca't

és la clau.



Tot això va pels de Berga. La frase del final és de l'Hug.